Què funciona en educació?

El camp educatiu és un camp en el que fa relativament poc temps que es comença a tenir present que cal realitzar avaluacions de les polítiques i els programes que es posen en marxa. No només avaluar la implementació de les polítiques i dels programes sinó la seva efectivitat i el seu “impacte” (els seus resultats per exemple en termes d’aprenentatge) i dels efectes a llarg termini que els resultats tenen sobre els individus, sobre l’economia i sobre la societat.

Les avaluacions contribueixen a millorar el coneixement i a prendre decisions sobre les polítiques educatives: sobre el seu llançament, el seu manteniment, la seva reforma, la seva supressió. Les avaluacions creen EVIDÈNCIA.

El món anglosaxó ens porta uns anys d’avantatge amb la utilització de l’evidència en la presa de decisions públiques en l’àmbit educatiu (Evidence-Based Education Policy) i amb l’aparició d’iniciatives que promouen tant la realització de revisions sistemàtiques de les avaluacions realitzades de programes i polítiques com la creació de bases de dades i repositoris a l’abast de tothom sobre aquelles iniciatives que han estat més efectives (WHAT WORKS).

Ivàlua i la Fundació Jaume Bofill posen en marxa una iniciativa conjunta que mantenint les finalitats i la independència de cada institució contribueixi a la promoció i l’ús de l’evidència en la posada en marxa de polítiques, programes i projectes innovadors en el camp de l’educació, amb l'elaboració d'una publicació periòdica semestral amb dues revisions de revisions sistemàtiques sobre un tema concret i la realització de seminaris restringits i oberts relacionats amb algun dels temes de la publicació, així com la realització d’una jornada anual de caràcter internacional sobre un dels temes explorats en les revisions.

Col·lecció "Què funciona en educació: Evidències per a la millora educativa"

A Catalunya, tant com a Espanya i a tants altres països del nostre entorn, les decisions sobre les polítiques educatives –sobre el seu llançament, el seu manteniment, la seva reforma, la seva supressió– rarament es basen en evidències empíriques sòlides sobre la seva efectivitat.

Què Funciona en Educació vol aportar evidència científica a la pràctica i al debat educatius, i fer-ho en un format susceptible de combinar rigor, divulgació i connexió amb els problemes educatius actuals.

Número 1. És recomanable implantar incentius salarials per al professorat vinculats amb el rendiment acadèmic dels estudiants?

Resum

L’evidència empírica presentada no permet arribar a resultats concloents respecte a l’eficàcia dels programes de pagament per rendiment (PPR). Els estudis més recents, basats en experiments aleatoris, indiquen majoritàriament que els PPR no milloren els resultats dels estudiants als Estats Units però sí en països en desenvolupament. Així mateix, avaluacions amb altres metodologies sí mostren resultats majoritàriament positius. Respecte a les característiques dels PPR, tampoc es pot concloure quin mecanisme és millor, tant en relació amb el nivell al que s’ofereix l’incentiu (individualment als professors, a col·lectius de docents o al conjunt de l’escola), l’import del premi o si inclou només indicadors d’output. Sí sembla més eficaç un sistema de PPR amb un indicador simple, i que l’avaluació de resultats no sigui comparada (tenint en compte altres alumnes), si bé són necessaris més estudis per concloure al respecte.

Els elements anteriors, doncs, només permeten afirmar que l’èxit d’un programa PPR no està garantit. Això no implica que no es pugui aconseguir, sinó que, si s’implanta, caldrà fer un seguiment molt acurat del programa per anar introduint els canvis necessaris per a què sigui eficaç.

Intervenció de Miquel Àngel Alegre i Oriol Escardíbul al programa l'Illa de Robinson (El Punt Avui TV, 17-9-2015)  >>

 

Número 2. Són efectius els programes de tutorització individual com a eina d’atenció a la diversitat? / Quines estratègies d’agrupament responen a criteris d’efectivitat i d’equitat?

 

“Massa temps l’educació s’ha basat en inèrcies i tradicions, i els canvis educatius en intuïcions o creences no fonamentades. El moviment “què funciona” irromp en el món de l’educació amb un objectiu clar: promoure polítiques i pràctiques educatives basades en l’evidència. Ivàlua i la Fundació Jaume Bofill s’alien per fer avançar aquest moviment a casa nostra.”

 

                                                                                             

 

Número 3. Serveixen els programes d’estiu per millorar els aprenentatges i els resultats educatius dels alumnes?

CICLE: QUÈ FUNCIONA EN EDUCACIÓ? Com aprofitar l’estiu per reduir les desigualtats educatives? Podem millorar els aprenentatges de l’alumnat amb més dificultats durant les vacances d’estiu? Quins elements d’un programa d’estiu ho afavoreixen? (25 de maig de 2016)

Les vacances d’estiu deturen el ritme d’aprenentatge d’infants i adolescents, i en molts casos el fan retrocedir. En un context com el nostre, on uns llargs períodes de vacances estivals conviuen amb uns indicadors educatius generals bastant millorables, els programes d’aprenentatge a l’estiu semblen cridats a acomplir una funció central en la millora de les oportunitats educatives. Aquesta revisió d’evidència es pregunta fins a quin punt aquests programes poden acomplir aquesta funció.

    

 Número 4. Quin impacte tenen les activitats extraescolars sobre els aprenentatges dels infants i joves?

 

El lleure educatiu ha estat identificat com un element d’impacte en el desenvolupament cognitiu i social dels infants i adolescents, especialment en aquells d’entorns més desafavorits. No obstant això, l’heterogeneïtat de les activitats extraescolars i la diversitat de proveïdors d’aquests serveis són elevades, fet que provoca una important variabilitat en la qualitat de les activitats extraescolars i, per tant, en els seus impactes. Aquesta revisió d’evidència es pregunta fins a quin punt les activitats extraescolars esdevenen instruments d’increment del rendiment acadèmic i les habilitats psicosocials i quines activitats són més efectives.

                                                                                         

Número 5. Programes d’educació socioemocional i de competències autoregulatives i metacognitives a l’aula

Dins el món educatiu, existeix actualment el convenciment que, al costat de les competències cognitives “clàssiques”, relacionades amb àrees curriculars com les matemàtiques o la llengua, hi ha un altre tipus d’habilitats de gran transcendència per al desenvolupament personal i les oportunitats socials dels infants i els joves del segle xxi: són, d’una banda, les denominades habilitats socials i emocionals, i de l’altra, les competències metacognitives i regulatives.

Són nombroses les definicions que s’han fet d’unes i altres habilitats.

Per exemple, passarien per competències socioemocionals aspectes com la consciència i la gestió personal, la consciència social i les habilitats relacionals, o la capacitat de prendre decisions responsablement. Pel que fa a les competències metacognitives i d’autoregulació, s’acostuma a fer referència a les estratègies d’aprendre a aprendre i a elements motivacionals, d’autonomia, planificació i pensament crític.

                           
                                                                

Número 6. Són les beques i els ajuts efectius de cara a la continuïtat i millora dels resultats educatius a primària i secundària?

Un dels elements que ha centrat el debat educatiu durant els darrers
anys és la gran quantitat d’individus que no continuen els seus estudis
més enllà de l’escolarització obligatòria i que es quantifica mitjançant
una alta taxa d’abandonament escolar prematur. La literatura indica
que aquest fenomen és el resultat de l’acció, de manera acumulativa,
d’un seguit de factors de vulnerabilitat (individuals, familiars i d’entorn).
En aquest context, la present revisió es pregunta si les beques i els
ajuts a l’estudi poden actuar com a factor dinamitzador de la continuïtat
en el centre escolar i/o la millora en els resultats educatius i, a més,
intenta conèixer sota quins dissenys es produeixen els majors efectes.

Un dels elements que ha centrat el debat educatiu durant els darrers anys és la gran quantitat d’individus que no continuen els seus estudis més enllà de l’escolarització obligatòria i que es quantifica mitjançant una alta taxa d’abandonament escolar prematur.

La literatura indica que aquest fenomen és el resultat de l’acció, de manera acumulativa, d’un seguit de factors de vulnerabilitat (individuals, familiars i d’entorn).

En aquest context, la present revisió es pregunta si les beques i els ajuts a l’estudi poden actuar com a factor dinamitzador de la continuïtat en el centre escolar i/o la millora en els resultats educatius i, a més, intenta conèixer sota quins dissenys es produeixen els majors efectes.

 

                          
                                                                

Número 7. Polítiques de tria i assignació d'escola: quins efectes tenen sobre la segregació escolar?

Un dels elements que ha centrat el debat educatiu durant els darrers
anys és la gran quantitat d’individus que no continuen els seus estudis
més enllà de l’escolarització obligatòria i que es quantifica mitjançant
una alta taxa d’abandonament escolar prematur. La literatura indica
que aquest fenomen és el resultat de l’acció, de manera acumulativa,
d’un seguit de factors de vulnerabilitat (individuals, familiars i d’entorn).
En aquest context, la present revisió es pregunta si les beques i els
ajuts a l’estudi poden actuar com a factor dinamitzador de la continuïtat
en el centre escolar i/o la millora en els resultats educatius i, a més,
intenta conèixer sota quins dissenys es produeixen els majors efectes.

La segregació escolar és un problema educatiu de primer ordre. Estiguem parlant de segregació socioeconòmica, acadèmica o de població nouvinguda, ens trobem davant d’una situació que desiguala les condicions d’escolarització d’escoles i alumnes.

És per això que volem saber què funciona (i què no funciona) a l’hora de fer-hi front, parant atenció a aquells mecanismes adreçats a gestionar el procés d’elecció i assignació d’escola. Zonificació, quotes, xecs, accions informatives, escoles “alternatives”, algoritmes d’assignació..., què sabem sobre la seva efectivitat? I què podem aprendre de l’evidència per dissenyar polítiques millors contra la segregació a casa nostra?

 

                        
                                                                

Número 8. El lideratge de centre afecta el rendiment acadèmic de l'alumnat? 

Un dels elements que ha centrat el debat educatiu durant els darrers
anys és la gran quantitat d’individus que no continuen els seus estudis
més enllà de l’escolarització obligatòria i que es quantifica mitjançant
una alta taxa d’abandonament escolar prematur. La literatura indica
que aquest fenomen és el resultat de l’acció, de manera acumulativa,
d’un seguit de factors de vulnerabilitat (individuals, familiars i d’entorn).
En aquest context, la present revisió es pregunta si les beques i els
ajuts a l’estudi poden actuar com a factor dinamitzador de la continuïtat
en el centre escolar i/o la millora en els resultats educatius i, a més,
intenta conèixer sota quins dissenys es produeixen els majors efectes.

El lideratge pot jugar un paper fonamental en la millora dels processos educatius i, potencialment, incrementar el resultat acadèmic de l’alumnat.

Aquesta afirmació, aparentment senzilla, amaga no obstant això una realitat complexa, ja que existeixen múltiples models de lideratge i també són diverses les característiques dels líders educatius que poden incidir en la seva efectivitat. De fet, esdevé fins i tot controvertida la pròpia definició de líder educatiu. Per tant, establir l’impacte de l’activitat dels líders educatius en el rendiment acadèmic dels alumnes constitueix un repte. En aquesta revisió presentem l’estat de la qüestió de la literatura que vincula lideratge, tipus de lideratge i característiques dels líders amb el rendiment acadèmic.

 

  Què funciona en educació? Número 8                      

Número 9. És l’avaluació un mecanisme de millora del rendiment escolar?

Un dels elements que ha centrat el debat educatiu durant els darrers
anys és la gran quantitat d’individus que no continuen els seus estudis
més enllà de l’escolarització obligatòria i que es quantifica mitjançant
una alta taxa d’abandonament escolar prematur. La literatura indica
que aquest fenomen és el resultat de l’acció, de manera acumulativa,
d’un seguit de factors de vulnerabilitat (individuals, familiars i d’entorn).
En aquest context, la present revisió es pregunta si les beques i els
ajuts a l’estudi poden actuar com a factor dinamitzador de la continuïtat
en el centre escolar i/o la millora en els resultats educatius i, a més,
intenta conèixer sota quins dissenys es produeixen els majors efectes.

L’avaluació dels aprenentatges forma part de la tasca de tot docent i esdevé una peça central en el sistema educatiu. Al mateix temps, es coincideix a ubicar l’avaluació entre les tasques a què dediquen més temps els docents A més a més, en un context com l’actual, en què guanyen força els plantejaments pedagògics que qüestionen l’avaluació com a peça central del sistema escolar, és convenient reflexionar sobre el valor formatiu de diferents mecanismes avaluadors. 

Aquesta revisió de l’evidència posa el focus d’atenció en aquells instruments avaluadors que tenen vocació formativa, és a dir, que no es limiten a l’atorgament d’una nota, sinó que esdevenen part del procés d’aprenentatge. Es tracta,doncs, d’abordar l’impacte sobre el rendiment escolar i no de trobar els mecanismes més justos per certificar els coneixements apresos.

 

                      

Número 10. Els programes conductuals milloren les actituds i els resultats de l'alumnat?

Un dels elements que ha centrat el debat educatiu durant els darrers
anys és la gran quantitat d’individus que no continuen els seus estudis
més enllà de l’escolarització obligatòria i que es quantifica mitjançant
una alta taxa d’abandonament escolar prematur. La literatura indica
que aquest fenomen és el resultat de l’acció, de manera acumulativa,
d’un seguit de factors de vulnerabilitat (individuals, familiars i d’entorn).
En aquest context, la present revisió es pregunta si les beques i els
ajuts a l’estudi poden actuar com a factor dinamitzador de la continuïtat
en el centre escolar i/o la millora en els resultats educatius i, a més,
intenta conèixer sota quins dissenys es produeixen els majors efectes.

Les conductes disruptives, d’indisciplina o fins i tot agressivitat distorsionen el funcionament òptim de les classes i comprometen les condicions d’ensenyament-aprenentatge del conjunt de l’alumnat. Alhora, s’ha fet evident que aquests problemes d’actitud, quan es mantenen en el temps, perjudiquen el progrés educatiu dels alumnes que les protagonitzen. Les respostes que des dels centres educatius s’ha donat a aquest problema han estat diverses, des de l’establiment de sistemes de faltes i expulsions fins a enfocaments preventius o activitats de gestió emocional. Què sabem sobre l’efectivitat d’aquestes intervencions? Quines funcionen millor? En quines condicions? I com podem fer per avançar cap a programes conductuals més efectius a casa nostra?

 

                    

Número 11. Els programes per fomentar la implicació parental en l’educació serveixen per millorar el rendiment escolar?

Un dels elements que ha centrat el debat educatiu durant els darrers
anys és la gran quantitat d’individus que no continuen els seus estudis
més enllà de l’escolarització obligatòria i que es quantifica mitjançant
una alta taxa d’abandonament escolar prematur. La literatura indica
que aquest fenomen és el resultat de l’acció, de manera acumulativa,
d’un seguit de factors de vulnerabilitat (individuals, familiars i d’entorn).
En aquest context, la present revisió es pregunta si les beques i els
ajuts a l’estudi poden actuar com a factor dinamitzador de la continuïtat
en el centre escolar i/o la millora en els resultats educatius i, a més,
intenta conèixer sota quins dissenys es produeixen els majors efectes.

La idea que la implicació de pares i mares en l’educació dels fills té una influència positiva sobre el rendiment acadèmic és tan intuïtiva i atractiva que administracions educatives, mestres i famílies l’han reconegut com un component crític per a l’èxit educatiu. Això no obstant, quina evidència hi ha que realment és així? I, si és així, quin tipus de pràctiques parentals, a casa o a l’escola, influeixen sobre quin tipus de rendiment? Quina mena de programes funcionen per pal·liar les situacions en què els nivells o la qualitat de la implicació parental no són adequats? Què podem recomanar a les famílies, escoles i administracions educatives per tal que la implicació parental contribueixi positivament a l’èxit educatiu dels infants?

 

                  

Propers números

Durant el 2018, publicarem dos opuscles més que inclouran revisions d'evidència sobre les següents temàtiques: 

Seminaris i Jornades

Jornades anteriors

El com, el què i el per a què de l'avaluació de l'alumnat: evidències i propostes (14 de maig de 2018)

Habilitats socials, emocions i actituds d’aprenentatge: com treballar-les i com avaluar-les (17 de novembre de 2016)

Agrupaments a l'aula i tutorització individual: serveixen per millorar els aprenentatges de l'alumnat? (25 de novembre de 2015)

 

Des d'aquesta pàgina podreu accedir a la informació de les Jornades i Seminaris sobre "Què funciona en educació" que se celebraran periòdicament.

         #EduEvidències

                                                                                                                 

             

                                  

                                                                  

Amb la col·laboració de:

 

 

 

 

 

 

 

louis vuitton borse louis vuitton outlet gucci sale mulberry outlet best diet pills for women hogan outlet