Un dels elements que ha centrat el debat educatiu durant els darrers anys és la gran quantitat d’individus que no continuen els seus estudis més enllà de l’escolarització obligatòria i que es quantifica mitjançant una alta taxa d’abandonament escolar prematur. La literatura indica que aquest fenomen és el resultat de l’acció, de manera acumulativa, d’un seguit de factors de vulnerabilitat (individuals, familiars i d’entorn). En aquest context, la present revisió es pregunta si les beques i els ajuts a l’estudi poden actuar com a factor dinamitzador de la continuïtat en el centre escolar i/o la millora en els resultats educatius i, a més, intenta conèixer sota quins dissenys es produeixen els majors efectes. L’avaluació dels aprenentatges forma part de la tasca de tot docent i esdevé una peça central en el sistema educatiu. Al mateix temps, es coincideix a ubicar l’avaluació entre les tasques a què dediquen més temps els docents A més a més, en un context com l’actual, en què guanyen força els plantejaments pedagògics que qüestionen l’avaluació com a peça central del sistema escolar, és convenient reflexionar sobre el valor formatiu de diferents mecanismes avaluadors. Aquesta revisió de l’evidència posa el focus d’atenció en aquells instruments avaluadors que tenen vocació formativa, és a dir, que no es limiten a l’atorgament d’una nota, sinó que esdevenen part del procés d’aprenentatge. Es tracta,doncs, d’abordar l’impacte sobre el rendiment escolar i no de trobar els mecanismes més justos per certificar els coneixements apresos. |