Què funciona en educació

El camp educatiu és un camp en el que fa relativament poc temps que es comença a tenir present que cal realitzar avaluacions de les polítiques i els programes que es posen en marxa. No només avaluar la implementació de les polítiques i dels programes sinó la seva efectivitat i el seu “impacte” (els seus resultats per exemple en termes d’aprenentatge) i dels efectes a llarg termini que els resultats tenen sobre els individus, sobre l’economia i sobre la societat.

Les avaluacions contribueixen a millorar el coneixement i a prendre decisions sobre les polítiques educatives: sobre el seu llançament, el seu manteniment, la seva reforma, la seva supressió. Les avaluacions creen EVIDÈNCIA.

El món anglosaxó ens porta uns anys d’avantatge amb la utilització de l’evidència en la presa de decisions públiques en l’àmbit educatiu (Evidence-Based Education Policy) i amb l’aparició d’iniciatives que promouen tant la realització de revisions sistemàtiques de les avaluacions realitzades de programes i polítiques com la creació de bases de dades i repositoris a l’abast de tothom sobre aquelles iniciatives que han estat més efectives (WHAT WORKS).

Ivàlua i la Fundació Jaume Bofill posen en marxa una iniciativa conjunta que mantenint les finalitats i la independència de cada institució contribueixi a la promoció i l’ús de l’evidència en la posada en marxa de polítiques, programes i projectes innovadors en el camp de l’educació, amb l'elaboració d'una publicació periòdica semestral amb dues revisions de revisions sistemàtiques sobre un tema concret i la realització de seminaris restringits i oberts relacionats amb algun dels temes de la publicació, així com la realització d’una jornada anual de caràcter internacional sobre un dels temes explorats en les revisions.

Col·lecció "Què funciona en educació: Evidències per a la millora educativa"

A Catalunya, tant com a Espanya i a tants altres països del nostre entorn, les decisions sobre les polítiques educatives –sobre el seu llançament, el seu manteniment, la seva reforma, la seva supressió– rarament es basen en evidències empíriques sòlides sobre la seva efectivitat.

Què Funciona en Educació vol aportar evidència científica a la pràctica i al debat educatius, i fer-ho en un format susceptible de combinar rigor, divulgació i connexió amb els problemes educatius actuals.

Número 1. És recomanable implantar incentius salarials per al professorat vinculats amb el rendiment acadèmic dels estudiants?

Resum

L’evidència empírica presentada no permet arribar a resultats concloents respecte a l’eficàcia dels programes de pagament per rendiment (PPR). Els estudis més recents, basats en experiments aleatoris, indiquen majoritàriament que els PPR no milloren els resultats dels estudiants als Estats Units però sí en països en desenvolupament. Així mateix, avaluacions amb altres metodologies sí mostren resultats majoritàriament positius. Respecte a les característiques dels PPR, tampoc es pot concloure quin mecanisme és millor, tant en relació amb el nivell al que s’ofereix l’incentiu (individualment als professors, a col·lectius de docents o al conjunt de l’escola), l’import del premi o si inclou només indicadors d’output. Sí sembla més eficaç un sistema de PPR amb un indicador simple, i que l’avaluació de resultats no sigui comparada (tenint en compte altres alumnes), si bé són necessaris més estudis per concloure al respecte.

Els elements anteriors, doncs, només permeten afirmar que l’èxit d’un programa PPR no està garantit. Això no implica que no es pugui aconseguir, sinó que, si s’implanta, caldrà fer un seguiment molt acurat del programa per anar introduint els canvis necessaris per a què sigui eficaç.

Intervenció de Miquel Àngel Alegre i Oriol Escardíbul al programa l'Illa de Robinson (El Punt Avui TV, 17-9-2015)  >>

 

Número 2. Són efectius els programes de tutorització individual com a eina d’atenció a la diversitat? / Quines estratègies d’agrupament responen a criteris d’efectivitat i d’equitat?

 

“Massa temps l’educació s’ha basat en inèrcies i tradicions, i els canvis educatius en intuïcions o creences no fonamentades. El moviment “què funciona” irromp en el món de l’educació amb un objectiu clar: promoure polítiques i pràctiques educatives basades en l’evidència. Ivàlua i la Fundació Jaume Bofill s’alien per fer avançar aquest moviment a casa nostra.”

 

                                                                                             

 

Número 3. Serveixen els programes d’estiu per millorar els aprenentatges i els resultats educatius dels alumnes?

CICLE: QUÈ FUNCIONA EN EDUCACIÓ? Com aprofitar l’estiu per reduir les desigualtats educatives? Podem millorar els aprenentatges de l’alumnat amb més dificultats durant les vacances d’estiu? Quins elements d’un programa d’estiu ho afavoreixen? (25 de maig de 2016)

Les vacances d’estiu deturen el ritme d’aprenentatge d’infants i adolescents, i en molts casos el fan retrocedir. En un context com el nostre, on uns llargs períodes de vacances estivals conviuen amb uns indicadors educatius generals bastant millorables, els programes d’aprenentatge a l’estiu semblen cridats a acomplir una funció central en la millora de les oportunitats educatives. Aquesta revisió d’evidència es pregunta fins a quin punt aquests programes poden acomplir aquesta funció.

    

 Número 4. Quin impacte tenen les activitats extraescolars sobre els aprenentatges dels infants i joves?

 

El lleure educatiu ha estat identificat com un element d’impacte en el desenvolupament cognitiu i social dels infants i adolescents, especialment en aquells d’entorns més desafavorits. No obstant això, l’heterogeneïtat de les activitats extraescolars i la diversitat de proveïdors d’aquests serveis són elevades, fet que provoca una important variabilitat en la qualitat de les activitats extraescolars i, per tant, en els seus impactes. Aquesta revisió d’evidència es pregunta fins a quin punt les activitats extraescolars esdevenen instruments d’increment del rendiment acadèmic i les habilitats psicosocials i quines activitats són més efectives.

                                                                                         

Número 5. Programes d’educació socioemocional i de competències autoregulatives i metacognitives a l’aula

Dins el món educatiu, existeix actualment el convenciment que, al costat de les competències cognitives “clàssiques”, relacionades amb àrees curriculars com les matemàtiques o la llengua, hi ha un altre tipus d’habilitats de gran transcendència per al desenvolupament personal i les oportunitats socials dels infants i els joves del segle xxi: són, d’una banda, les denominades habilitats socials i emocionals, i de l’altra, les competències metacognitives i regulatives.

Són nombroses les definicions que s’han fet d’unes i altres habilitats.

Per exemple, passarien per competències socioemocionals aspectes com la consciència i la gestió personal, la consciència social i les habilitats relacionals, o la capacitat de prendre decisions responsablement. Pel que fa a les competències metacognitives i d’autoregulació, s’acostuma a fer referència a les estratègies d’aprendre a aprendre i a elements motivacionals, d’autonomia, planificació i pensament crític.

                           
                                                                

Número 6. Són les beques i els ajuts efectius de cara a la continuïtat i millora dels resultats educatius a primària i secundària?

Un dels elements que ha centrat el debat educatiu durant els darrers
anys és la gran quantitat d’individus que no continuen els seus estudis
més enllà de l’escolarització obligatòria i que es quantifica mitjançant
una alta taxa d’abandonament escolar prematur. La literatura indica
que aquest fenomen és el resultat de l’acció, de manera acumulativa,
d’un seguit de factors de vulnerabilitat (individuals, familiars i d’entorn).
En aquest context, la present revisió es pregunta si les beques i els
ajuts a l’estudi poden actuar com a factor dinamitzador de la continuïtat
en el centre escolar i/o la millora en els resultats educatius i, a més,
intenta conèixer sota quins dissenys es produeixen els majors efectes.

Un dels elements que ha centrat el debat educatiu durant els darrers anys és la gran quantitat d’individus que no continuen els seus estudis més enllà de l’escolarització obligatòria i que es quantifica mitjançant una alta taxa d’abandonament escolar prematur.

La literatura indica que aquest fenomen és el resultat de l’acció, de manera acumulativa, d’un seguit de factors de vulnerabilitat (individuals, familiars i d’entorn).

En aquest context, la present revisió es pregunta si les beques i els ajuts a l’estudi poden actuar com a factor dinamitzador de la continuïtat en el centre escolar i/o la millora en els resultats educatius i, a més, intenta conèixer sota quins dissenys es produeixen els majors efectes.

 

                          
                                                                

Propers números

Aquest 2017, en el marc del projecte ‘Què funciona en educació?’, seguim treballant per aportar nous reculls d’evidències sobre quines polítiques i programes donen més oportunitats educatives a infants i joves, especialment als més desfavorits.

De la mà de diferents investigadors, els propers temes que tractarem durant el 2017 són:

Seminaris i Jornades

Des d'aquesta pàgina podreu accedir a la informació de les Jornades i Seminaris sobre "Què funciona en educació" que se celebraran periòdicament.

 2016

2015

         #EduEvidències

                                                                                                                 

             

                                  

                                                                  

Amb la col·laboració de:

 

 

 

 

 

 

 

louis vuitton borse louis vuitton outlet gucci sale mulberry outlet best diet pills for women hogan outlet