Durant els darrers anys, els centres educatius de Catalunya han viscut una digitalització creixent, especialment amb el desplegament del Pla d’Educació Digital de Catalunya 2020-2023, que ha impulsat la millora de la competència digital de l’alumnat, el professorat i els centres. Aquest procés ha anat acompanyat d’una preocupació creixent pel possible impacte negatiu d’un ús excessiu de pantalles en infants i adolescents, fet que ha generat un debat sobre com equilibrar els beneficis educatius dels dispositius digitals amb els riscos associats al seu ús.

Aquest informe té com a objectiu aportar evidències per a la presa de decisions sobre la regulació de l’ús dels telèfons mòbils per part de l’alumnat als centres educatius de Catalunya, després del primer curs d’implementació (2024-2025). Aquesta regulació s’ha desenvolupat en resposta a un debat social creixent sobre els efectes negatius dels mòbils a les escoles, i estableix un marc d’usos diferenciats segons l’etapa educativa: prohibició total a primària i dues opcions a secundària (prohibició total o ús restringit amb finalitats pedagògiques). 

La previsió de necessitats de personal educatiu és un exercici complex, que ha de tenir en compte l’estimació de l’evolució de població en edat escolar, l’estimació de sortides i entrades de personal docent i no docent (tenint en compte fenòmens com les jubilacions o la capacitat d’atracció del sector professional, per exemple) i els requeriments vinculats a l’organització dels centres educatius i a l’atenció de la diversitat de l’alumnat (com les ràtios alumne/professor per grup-classe, els suports per a les necessitats educatives especials, etc.).

Florence és un programa impulsat pel Departament d’Educació i Formació Professional que té per objectiu millorar la competència matemàtica de l'alumnat de les etapes d’educació primària i secundària obligatòria.

El programa preveu la participació voluntària de 200 centres educatius de titularitat pública (120 d'educació primària i 80 d'educació secundària obligatòria), d'especial complexitat, que estiguin interessats a millorar els seus resultats en matemàtiques.

Els plans educatius d’entorn (PEE) són una proposta de cooperació educativa entre el Departament d’Educació i Formació Professional i les entitats municipalistes, amb el suport i la col·laboració d’altres departaments de la Generalitat de Catalunya, la finalitat dels quals és aconseguir l’èxit educatiu de l’alumnat en totes les dimensions —personal, acadèmica, social i laboral— i contribuir a la cohesió social mitjançant l’equitat, l’educació intercultural amb mirada antiracista, el foment de la convivència i l’ús de la llengua i la cultura catalanes.

L'aplicació d'una RBU implicaria una transformació significativa del sistema fiscal, així com la creació de nous incentius i costos per a la ciutadania. Alguns individus es convertirien en beneficiaris nets, és a dir, rebrien la prestació sense contribuir al seu finançament, mentre que altres es convertirien en els principals contribuents.

Una qüestió fonamental per la viabilitat política de la Renda Bàsica Universal (RBU) és el seu finançament. Per entomar el debat entorn el finançament de l’RBU és important tenir una bona estimació del que costaria a Catalunya i propostes sobre com es podria cobrir aquest cost. A més, aquests càlculs cal fer-los tenint en compte que la implementació d’una RBU comportaria canvis en el comportament de les persones, derivats tant de la percepció de la RBU, com dels possibles canvis en els sistemes de prestacions i fiscal, complementant l’estudi d’Arcarons et al.

La Renda Bàsica Universal (RBU) és una prestació monetària de quantia suficient que es paga al conjunt de la ciutadania d’un territori de manera totalment universal, individual i incondicional. En els últims anys aquesta proposta ha pres centralitat com a solució innovadora en termes de política social per donar resposta a la creixent incapacitat dels estats per atendre la pobresa i les desigualtats a través dels mecanismes redistributius habituals. 

El non-take-up és un dels principals problemes de les prestacions socials. Fa referència al fet que hi ha persones elegibles per percebre-les però que no les sol·liciten o no en son beneficiàries. Un take-up elevat reflecteix que la prestació arriba al col·lectiu destinatari i compleix el seu objectiu, mentre que un take-up baix (o non-take-up alt) evidencia que hi ha una part significativa de la població elegible que no n’és beneficiària, limitant l’impacte de la política.