QFCLLD 02 - Què funciona en els habitatges amb suports i cures
Aquest informe presenta una revisió sistemàtica de la literatura internacional sobre l’avaluació dels habitatges amb suport i dels habitatges amb cures. Es tracta del segon estudi temàtic de la sèrie Què funciona en cures de llarga durada i parteix del número 0 de la sèrie, en què es conceptualitzen les cures de llarga durada, s’analitza com s’organitzen a Catalunya i s’estableixen les bases per identificar els elements estructuradors que han de guiar l’anàlisi de les evidències disponibles. L’objectiu és avançar cap a un model de cures de llarga durada suficient, de qualitat, sostenible i just.
En l’actual context de canvi demogràfic i de crisi dels sistemes de cures i d’habitatge, sorgeixen nous models residencials adreçats a persones amb necessitats de suport. Aquests recursos intermedis tenen com a finalitat facilitar que les persones puguin viure de manera autònoma i en comunitat, tot oferint les adaptacions i els suports necessaris.
Aquests models se centren en el concepte de llar i proporcionen serveis de suport i de cures orientats a garantir l’estabilitat residencial, fomentar la socialització i, segons el col·lectiu, prevenir la institucionalització o facilitar processos de desinstitucionalització. A diferència del disseny hospitalari de les residències tradicionals, aquests habitatges, impulsats pel sector públic i l’economia social, situen al centre el dret de les persones residents a viure amb dignitat, de manera independent i integrada en la comunitat. En aquest tipus d’habitatge, els suports i les cures no constitueixen una finalitat en si mateixa, sinó un mitjà per garantir la qualitat de vida i l’autonomia de les persones.
L’objectiu d’aquesta revisió és identificar els efectes dels habitatges amb suport i cures sobre diferents perfils de persones usuàries: persones grans, persones amb demència, persones amb discapacitat i persones amb problemes severs de salut mental. Concretament, s’analitzen els efectes en tres dimensions vinculades a les persones usuàries —independència, connexió social i qualitat de vida— i en dues dimensions vinculades al sistema de provisió de cures —desinstitucionalització i cost-efectivitat—.
