Renda Garantida de Ciutadania amb Perspectiva de Gènere
La Renda Garantida de Ciutadania (RGC) és una de les eines principals que existeixen a Catalunya per l’abordatge de la pobresa. La pobresa i la pobresa severa afecten més freqüentment les dones degut a la interacció de diferents factors que dificulten la seva inserció en el mercat laboral. A més, les dades de persones perceptores d’RGC mostren que les dones són més presents en els sistemes d’assistència social.
En aquest informe s’analitza la capacitat de l’RGC per promoure la inclusió i la participació activa en la societat de les dones que es troben en situació de pobresa severa, en el període 2021-2023. Garantir que les polítiques públiques incorporin la perspectiva de gènere en el seu disseny és important per evitar que perpetuïn les desigualtats que afecten les dones.
Estimar la població diana i identificar quines són les seves característiques.
Realitzar un perfilat de les dones en pobresa severa l’any 2023 a Catalunya per mitjà de l’anàlisi de clúster.
Estudiar el volum i evolució de les dones perceptores de l’RGC durant el període 2021 – 2023.
Establir les característiques de les dones perceptores, la seva participació laboral i l’adequació de la prestació per afavorir la seva sortida de la pobresa severa.
Detectar les necessitats i problemàtiques de les dones perceptores, així com conèixer quina és la seva experiència amb la prestació de l’RGC a partir de l’anàlisi qualitativa.
Aproximadament el 55% de les persones adultes en pobresa i pobresa severa són dones, és a dir, existeix una feminització de la pobresa.
En termes econòmics, s’identifica que la prestació protegeix de la vulnerabilitat extrema, però resulta insuficient per promoure l’autonomia de les dones perceptores.
Una proporció similar, però inferior, de dones perceptores, respecte als homes, aconsegueix sortir de la pobresa severa gràcies a la prestació (57,7%). En part es deu al fet que les dones acostumen a viure en llars més grans on hi ha presència d’infants i la quantia de l’RGC s’ajusta poc a les llars més grans.
Les dones en pobresa severa, i les perceptores de l’RGC, pateixen problemes de salut. S’identifiquen problemes de salut mental en les més joves i problemes de salut física en les més grans.
La majoria de les dones perceptores de l’RGC indiquen tenir responsabilitats de cures, limitant així la seva disponibilitat real per incorporar-se al mercat laboral.
L’activitat laboral de les dones que han estat perceptores entre el gener de 2021 i desembre de 2023 és bastant limitada, només el 27,9% d’elles va treballar mentre percebia la prestació. A més, aquestes acostumen a fer-ho en condicions més precàries que els homes perceptors de l’RGC.
Les dones perceptores es veuen afectades per importants desincentius a l’hora d’iniciar qualsevol activitat laboral. A més, es troben en una situació de trampa de la pobresa: accedir al mercat laboral no es veu com una millora real de la seva situació. Primerament, experimenten reduccions de la quantia percebuda quan algun membre de la llar rep ingressos laborals. Segon, les feines a les quals poden accedir són precàries. I tercer, existeix por a perdre la prestació a causa de la incompatibilitat de l’RGC amb l’activitat laboral.
Valorar els efectes del reconeixement de la compatibilitat de la prestació de l’RGC amb l’activitat laboral a temps complet i temps parcial per tots els tipus de llar i dissenyar un sistema d’estímuls a l’activació que eviti la trampa de la pobresa.
Garantir una gestió àgil dels expedients quan les dones s’incorporen al mercat laboral per evitar períodes sense prestació entre contractes i que poden deixar les dones desprotegides.
Adaptar els itineraris laborals a les necessitats de les dones, amb mesures de conciliació i flexibilitat horària.
Valorar prioritzar les dones amb responsabilitats de cures en l’accés a serveis públics de suport (escoles bressol, menjadors, dependència, etc.).
Reforçar la inclusió social amb suport psicològic i acompanyament personalitzat.
Revisar les quanties de l’RGC per llars amb infants, on hi ha més presència de dones, i la seva compatibilitat amb ajudes d’habitatge.
