Skip to main content

Què funciona en polítiques actives d’ocupació per a persones amb trastorns de salut mental? Una revisió sistemàtica de la literatura

La lluita contra l’exclusió laboral de les persones amb trastorns de salut mental representa un repte de primer ordre en les polítiques socials i d’ocupació actuals. Amb una taxa d’activitat del 27,4 % i una taxa d’ocupació del 19 % en comparació amb una taxa del 51,69 % en la població general (Institut Nacional d’Estadística, n.d., 2025), aquest col·lectiu pateix una situació de desavantatge extrem en el mercat laboral. Aquesta revisió d’evidència analitza l’efectivitat de les diverses polítiques actives d’ocupació adreçades a persones amb trastorns de salut mental i identifica les estratègies que mostren resultats més prometedors per a la seva inserció laboral.

A partir de l’anàlisi d’estudis i metaanàlisis de literatures de ciències socials i de ciències naturals, s’explora quins tipus d’intervencions generen millors resultats ocupacionals, quins indicadors són més adequats per avaluar-les, quins factors moderen la seva efectivitat i quines bones pràctiques internacionals podrien adaptar-se al context català. L’objectiu és proporcionar una síntesi actualitzada que informi del disseny, la implementació i l’avaluació de polítiques més efectives per a la inclusió laboral d’aquest col·lectiu especialment vulnerable.

El model d’ocupació amb suport (IPS) és la intervenció més efectiva per facilitar la inserció laboral de persones amb trastorns de salut mental, duplicant les probabilitats d’obtenir una feina ordinària en comparació amb els models tradicionals.
L’efectivitat del model varia segons el tipus de trastorn, amb millors resultats per a persones amb esquizofrènia, trastorn bipolar i trastorns per ús de substàncies, i evidència menys consistent per a la depressió major.
Els factors que potencien l’èxit de les intervencions inclouen el contacte directe amb el lloc de treball, l’inici primerenc de la intervenció, el retorn gradual, l’enfocament multidisciplinari i la integració amb els serveis de salut mental.
Les polítiques actives d’ocupació també generen beneficis no laborals, com la millora de l’autoestima, l’autonomia i el funcionament social, tot i que els efectes sobre la qualitat de vida i els símptomes clínics són més modestos.
El model IPS s’està expandint amb èxit a altres col·lectius vulnerables, com joves amb trastorns mentals, persones amb addiccions, TEPT, antecedents penals o discapacitats físiques, mostrant el seu potencial d’adaptació a diversos contextos.
Adoptar i adaptar el model IPS al context català, com a estratègia prioritària per millorar la inclusió laboral de persones amb trastorns de salut mental, assegurant la seva integració amb els serveis de salut mental i la seva aplicació en el mercat ordinari.
Millorar el registre i la traçabilitat dels models d’intervenció utilitzats pels proveïdors de serveis d’ocupació, estructurant la informació qualitativa de les propostes d’intervenció per identificar quins dissenys generen més impacte.
Impulsar avaluacions experimentals o quasi experimentals que permetin estimar els efectes reals de cada component de les polítiques actives d’ocupació, reduint les assumpcions metodològiques i generant nova evidència útil per al disseny de polítiques.
Fomentar la integració de múltiples components en les intervencions, combinant suport laboral, formació i tractament, tot garantint l’adaptació dels programes a les necessitats específiques de cada col·lectiu i context.