Què funciona en polítiques actives d’ocupació per a persones amb trastorns de salut mental? Una revisió sistemàtica de la literatura
La lluita contra l’exclusió laboral de les persones amb trastorns de salut mental representa un repte de primer ordre en les polítiques socials i d’ocupació actuals. Amb una taxa d’activitat del 27,4 % i una taxa d’ocupació del 19 % en comparació amb una taxa del 51,69 % en la població general (Institut Nacional d’Estadística, n.d., 2025), aquest col·lectiu pateix una situació de desavantatge extrem en el mercat laboral. Aquesta revisió d’evidència analitza l’efectivitat de les diverses polítiques actives d’ocupació adreçades a persones amb trastorns de salut mental i identifica les estratègies que mostren resultats més prometedors per a la seva inserció laboral.
A partir de l’anàlisi d’estudis i metaanàlisis de literatures de ciències socials i de ciències naturals, s’explora quins tipus d’intervencions generen millors resultats ocupacionals, quins indicadors són més adequats per avaluar-les, quins factors moderen la seva efectivitat i quines bones pràctiques internacionals podrien adaptar-se al context català. L’objectiu és proporcionar una síntesi actualitzada que informi del disseny, la implementació i l’avaluació de polítiques més efectives per a la inclusió laboral d’aquest col·lectiu especialment vulnerable.