Vés al contingut

Pla Nacional de Joventut de Catalunya (PNJC) 2000-2010

El Pla Nacional de Joventut de Catalunya té com a propòsit “garantir les condicions bàsiques per tal que els joves puguin assolir l’autonomia personal i l’exercici de la plena ciutadania” mitjançant polítiques de joventut “concebudes des dels criteris de la transversalitat i la integralitat” (interdepartamentalitat, interinstitucionalitat i participació jove). L’avaluació del disseny del Pla ha tingut per objectiu comprovar la robustesa i la plausibilitat de la relació causal que aquest estableix entre el diagnòstic de necessitats, els objectius, els recursos i actuacions que posa en marxa, els productes immediats d’aquestes actuacions i els efectes que preveu en la resolució o millora de la situació de partida.   L’avaluació de la implementació s’ha centrat en la identificació i anàlisi de les activitats que el PNJC ha desplegat a través dels tres projectes que el componen i, en la mesura del possible, dels seus resultats immediats.

Identificar i valorar els fonaments teòrics del PNJC.
Verificar, en la mesura del possible, les actuacions realitzades, els resultats assolits i el grau de correspondència amb els objectius inicials del PNJC: avaluació de la implementació.
Avaluar els efectes del PNJC en la millora de les condicions bàsiques per a l’emancipació dels joves: no realitzat per les limitacions existents en les fonts d’informació disponibles.
El PNJC presenta carències com a instrument de planificació que han estat paleses des de la seva concepció i que han dificultat la seva direcció i gestió.
La Secretaria de Joventut ha anat construint al llarg dels anys un model d’intervenció en polítiques de joventut que ha suplert les carències del PNJC i que ha estat capaç d’assolir alguns èxits notables, especialment en l’àmbit local i en el de participació.
De la mà dels plans locals de joventut promoguts per la Secretaria, en els darrers nou anys s’ha assistit a un procés d’institucionalització de les polítiques de joventut als municipis catalans
Les polítiques de joventut s’estan consolidant als organigrames municipals com un sector propi, vertical i autònom i, per tant, aliè al principi de transversalitat promogut pel PNJC.
Els àmbits de polítiques juvenils als que els municipis dediquen més recursos i en els que perceben un major grau d’èxit dels plans locals són els tradicionals de lleure, cultura i esports, per davant de la possible influència en polítiques nuclears del benestar propugnada pel PNJC.
En el cas del Projecte Govern els problemes de disseny, i especialment l’ambigüitat en la formulació de seva finalitat, no s’han resolt amb el pas del temps, fet al que s’afegeix –o del que deriva- una consolidació insuficient dels mecanismes de coordinació interdepartamental de nivell tant tècnic com polític.
La Secretaria de Joventut sembla haver assolit un èxit notable en la introducció de la participació en els processos de formació de les polítiques locals de joventut. Per contra, el principal dèficit sembla haver estat la cobertura, ja que el nombre de processos promoguts per la Secretaria és força limitat i amb una distribució territorial molt heterogènia.
Incrementar la participació dels ens locals en la definició d’uns objectius i unes funcions a dur a terme adequats a les seves capacitats, recursos i competències
Flexibilitat l’elecció de mètodes i instruments operatius
Intensificar l’avaluació continuada conjunta per part de la Secretaria de Joventut i els propis ens locals.
Introduir el control sistemàtic ex-post d’assoliment d’objectius.