Xarxa de Governs Locals
El pla Xarxa de Governs Locals és el canal preferent per a l'exercici de les funcions d'assistència i cooperació local de la Diputació de Barcelona. Aquestes funcions s’exerceixen mitjançant la transferència a les entitats locals de recursos tècnics (treballs d'assessorament i assistència), econòmics (ajuts, fons de prestació i crèdits) i materials (prestació directa del servei per part del personal de la Diputació).
L'ávaluació es basa en un anàlisi quantitatiu de la implementacio del Pla XGL, així com en contrastar el disseny del programa de plans d’ocupació de la Diputació amb els resultats obtinguts per avaluacions internacionals de programes similars detectades en una revisió exhaustiva de literatura, a fi de detectar-ne les seves potencialitats i mancances per assolir els diversos objectius plantejats.
Documents
Analitzar de la distribució dels recursos de la Xarxa.
Esbrinar en quina mesura el conjunt d’actuacions desenvolupades en el marc de la Xarxa han contribuït a la creació d’ocupació.
Els plans d’ocupació són una política activa d’objectius diversos. La capacitat d’aquest tipus de programa per crear ocupació neta és molt limitada, tant per la diferència de magnitud entre la cobertura dels programes i el nombre de desocupats, especialment en temps de crisi, com per la capacitat de les subvencions d’induir la creació genuïna de nous llocs de treball estables que sobrevisquin el període subvencionat
La capacitat d’incrementar l’ocupabilitat dels participants més enllà del període subvencionat és baixa, essent l’impacte estimat de diverses avaluacions nul o, fins i tot, negatiu.
Els impactes en termes ocupacionals solen variar segons el tipus de participant, essent més alts per a les persones de major edat i en atur de llarga durada i, en general, per a les que acumulen diversos desavantatges. Per contra, els efectes són especialment negatius per als joves i per als qui porten pocs mesos a l’atur.
En el cas dels perfils en risc d’exclusió social i de més baixa ocupabilitat, els problemes derivats de la baixa productivitat del treballador no solen tenir solució a curt termini, per la qual cosa els participants tendeixen a perdre la feina en acabar el període subvencionat i a no trobar-ne una altra.
El mateix succeeix amb els problemes socials derivats del risc d’exclusió, que sovint són de caràcter estructural. Atès que és molt improbable que aquests aturats arribin a accedir mai a una feina no protegida, els objectius per a aquests perfils es limiten a la garantia de rendes i l’activació social durant el període subvencionat.
Segmentar el programa en diferents línies d’ajuts adreçades als diferents objectius identificats, a fi que cada línia pugui guanyar coherència interna.
Incloure regles per evitar les participacions repetides en plans d’ocupació de diversos anys, a fi de reforçar la funció del programa com a graó per impulsar una carrera professional en el mercat laboral obert. Excloure, igualment, la possibilitat de contractar persones amb les que hagi existit una relació laboral recent en el mateix ajuntament, per evitar que el programa contribueixi a la precarització laboral a l’administració publica.
Distribuir els recursos entre ajuntaments emprant una fórmula més clara i transparent. En el cas que el programa se segmenti, l’assignació a les línies adreçades a l’increment de la ocupabilitat i a la inclusió social s’hauria de distribuir d’acord amb la distribució d’aturats de baixa ocupabilitat (majors de 45 anys i aturats de llarga durada) i de la prevalença de problemes socials (per exemple, d’acord amb el nombre de beneficiaris de la Renda Mínima d'Inserció), respectivament.
Modular l’assignació pressupostaria i el nombre de places del programa als cicles del mercat laboral, augmentant l’oferta en moments d’atur elevat, en què la funció del programa per amortir els impactes socials i econòmics de l’atur és més rellevant, i en què els efectes desplaçament són menys intensos.
Combinar la participació al programa amb dues mesures complementaries: d’una banda, les tutories en el mateix lloc de treball per part de companys amb més experiència, per tal d’evitar l’abandonament prematur en els perfils en risc d’exclusió social, i, de l’altra, l’orientació i assistència intensiva en la recerca de feina per part dels qui perdin el lloc de treball en finalitzar el període subvencionat.
Vincular i coordinar la part del programa adreçada a les persones en risc d’exclusió social amb el Programa Interdepartamental de la Renda Mínima d’Inserció, a fi d’arribar a dissenyar i oferir, d’una banda, solucions de més llarga durada per a aquelles persones que presenten dèficits de productivitat permanents que no poden ser pal·liats amb una experiència laboral d’uns pocs mesos.
Desenvolupar un registre administratiu per al programa, que permeti fer un seguiment del tipus d’aturat contractat, el tipus de lloc de treball creat i els projectes realitzats. Realitzar a més una avaluació d’impacte ex-post, a fi d’estimar l’impacte del programa en la participació laboral dels beneficiaris posterior al període subvencionat. Aquesta avaluació hauria de parar especial atenció a detectar els subgrups per al qual el programa és més efectiu.