L’objectiu d’aquest estudi és revisar allò que les avaluacions i metanàlisis més rigoroses ens diuen sobre l’impacte dels diferents programes i intervencions existents que pretenen prevenir i combatre l’absentisme escolar. Es tractarà, per tant, de recollir i revisar evidències que informin sobre l’efectivitat d’aquestes intervencions en el nivell d’absentisme de l’alumnat i en altres dimensions que hi estan relacionades, com la continuïtat en els estudis i el rendiment acadèmic.

En els últims anys, l’aprenentatge basat en projectes (ABP) ha guanyat popularitat sota el paraigua d’organitzacions internacionals, governs i centres educatius que veuen en aquesta metodologia una eina per millorar l’aprenentatge de l’alumnat i promoure les competències del segle xxi mitjançant l’exploració, la creació i la construcció de solucions a problemes. De manera paral·lela, s’han començat a elaborar estudis sobre els efectes d’aquesta pedagogia que poden informar sobre les seves possibilitats i limitacions reals.

L’objectiu d’aquest estudi és revisar allò que les avaluacions i metanàlisis més rigoroses ens diuen sobre l’efectivitat de les diferents estratègies de diversificació curricular per a l’alumnat. Si bé a Catalunya la diversificació curricular està més estesa en l’etapa de secundària, la revisió es centrarà tant en les etapes de primària com de secundària.

Els programes de formació permanent són un instrument pensat per complementar la formació inicial del professorat, respondre als canvis socials i a les necessitats de l’alumnat, i transmetre als docents el coneixement que es va generant sobre les estratègies d’intervenció educativa. Però, són efectius aquests programes?

La major part dels sistemes educatius dels països desenvolupats disposa d’un servei d’inspecció i, malgrat que no es tracta de models homogenis, tots busquen millorar la qualitat de l’educació. La qüestió és: ho aconsegueixen realment? En aquesta revisió, ens aproximem a la qualitat educativa per mitjà del rendiment de l’alumnat i recollim l’evidència que relaciona l’activitat inspectora amb els resultats acadèmics.

Al llarg de les trajectòries educatives els alumnes es preparen constantment per superar els diferents reptes que es van trobant. Sovint necessiten algun tipus de suport, orientació o assessorament per poder fer front en millors condicions tant als reptes educatius com a les decisions que han de prendre sobre el seu futur.

La idea que la implicació de pares i mares en l’educació dels fills té una influència positiva sobre el rendiment acadèmic és tan intuïtiva i atractiva que administracions educatives, mestres i famílies l’han reconegut com un component crític per a l’èxit educatiu. Això no obstant, quina evidència hi ha que realment és així? I, si és així, quin tipus de pràctiques parentals, a casa o a l’escola, influeixen sobre quin tipus de rendiment? Quina mena de programes funcionen per pal·liar les situacions en què els nivells o la qualitat de la implicació parental no són adequats?

Les conductes disruptives, d’indisciplina o fins i tot agressivitat distorsionen el funcionament òptim de les classes i comprometen les condicions d’ensenyament-aprenentatge del conjunt de l’alumnat. Alhora, s’ha fet evident que aquests problemes d’actitud, quan es mantenen en el temps, perjudiquen el progrés educatiu dels alumnes que les protagonitzen. Les respostes que des dels centres educatius s’ha donat a aquest problema han estat diverses, des de l’establiment de sistemes de faltes i expulsions fins a enfocaments preventius o activitats de gestió emocional.

Tradicionalment, l’avaluació s’ha entès com la valoració del professorat sobre els aprenentatges de l’alumnat. Avui en dia, però, l’avaluació ha deixat de ser un instrument finalista (atorgament d’una nota) i s’ha convertit en quelcom més complex, en un recurs d’aprenentatge més. Ara bé, l’amplitud i la varietat d’instruments avaluadors aconsella investigar i reflexionar sobre quines pràctiques tenen un impacte més gran.