La quantitat de temps que els alumnes passen a l’escola i la distribució del mateix al llarg de la jornada escolar són decisions de política educativa que poden tenir un impacte en el rendiment escolar dels alumnes i en el seu benestar, així com en el benestar i les possibilitats de conciliació laboral i familiar dels progenitors i del professorat.
Organització: Ivàlua
Àmbit professional: Agències d’avaluació , Universitats
El Programa temporal de residència inicial docent en centres educatius —SENSEI—, cofinançat pel Fons Social Europeu Plus (FSE+), ofereix acompanyament i suport al personal docent novell sense experiència docent prèvia o inferior a 3 mesos.
L’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) i l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua) presenten la Guia per a l’avaluació de la innovació docent universitària elaborada conjuntament amb les vuit universitats públiques catalanes i el suport del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat.
El Pla Les escoles lliures de violències (Pla LELV) es va iniciar l’any 2021 pel Departament d’Educació amb l’objectiu d’esdevenir una eina per identificar i actuar davant els casos de violències en l’àmbit educatiu i protegir l’alumnat. Juntament amb el Pla es crea la Unitat de Suport a l’Alumnat en situació de Violència (USAV), que s‘encarrega del registre de casos de violència que es reporten i de la coordinació de l’actuació de cadascun d’ells.
Alguns estudis han suggerit que els mals resultats d’una part de l’alumnat podrien estar reforçats per les males expectatives del seu professorat. Això porta a plantejar-nos fins a quin punt les expectatives inicials del professorat envers l’aprenentatge del seu alumnat poden modificar-se i fins a quin punt això pot ajudar l’alumnat a millorar els seus resultats acadèmics i altres aspectes de caire personal i afectiu. Aquest estudi s’interessa per l’efectivitat d’aquells programes que intervenen sobre les expectatives del professorat envers el seu alumnat.
Les polítiques actives d’ocupació són la cara més visible de les mesures adoptades pels governs per lluitar contra una desocupació juvenil persistent, que s’ha agreujat per les crisis del 2008 i 2020. Entre aquestes mesures, els programes de segona oportunitat, centrats en la millora de la formació integral com a palanca per millorar el retorn educatiu i les transicions al treball de les persones joves, són particularment importants en un context laboral marcat per la intensificació de la competència per aconseguir feina.
El factor principal que ha motivat els programes Caixa d'Eines i EducArts és un accés limitat a la cultura per part de la població escolar en determinats barris de la ciutat de Barcelona, així com una situació de desigualtat respecte a la resta de territoris. Entre les possibles causes s’identifiquen les oportunitats que pot oferir tant l’entorn familiar com el propi territori, on en alguns casos hi hauria menys oferta i menor densitat de teixit cultural i associatiu.
L’abandonament escolar prematur (AEP) és un problema reconegut arreu de la Unió Europea. A Catalunya, si bé les xifres s’han reduït significativament en la darrera dècada, el percentatge d’abandonament escolar segueix sent del 19% (2019). Per tant, la problemàtica segueix ben vigent i constitueix una prioritat política per part de les diverses administracions responsables.
El procés d’admissió de l’alumnat és aquell en el que han de participar totes les persones que volen accedir per primera vegada a un ensenyament finançat amb fons públics impartit en centres de titularitat pública o privada sota concert educatiu. Dins d’aquest procés general, l’objecte d’estudi d’aquest informe és el procés d’admissió de l’alumnat a centres de la ciutat de Barcelona per cursar segon cicle d’educació infantil, educació primària o educació secundària obligatòria.
